Sistema electoral
A Espanya, la circumscripció electoral per a l’elecció de Diputats i Diputades del Parlament Europeu és el territori nacional. Així doncs, les formacions polítiques que presenten candidatures ho fan mitjançant una llista única, tancada i comuna a tot el territori nacional.
Ara bé, les candidatures podran sol·licitar que l’àmbit de difusió de les paperetes sigui inferior a l’estatal, amb una denominació, sigla i símbol diferents, i canviar els candidats inclosos en aquestes llistes (articles 221.4 i 222 de la Llei 5/1985, del règim electoral general)
Les paperetes per a aquest procés són de color blanc i han d’estar impreses per una sola cara i contenir la denominació, la sigla i el símbol del partit, la federació, la coalició o l’agrupació d’electors i d’electores que presentin candidatura. A més, han d’incloure la llista completa de noms i cognoms dels candidats i de les candidates, i els suplents i les suplents que componen la candidatura.
Les paperetes de les eleccions al Parlament Europeu les confecciona el Ministeri de l’Interior, que s’encarrega de distribuir-les a les Delegacions i a les Subdelegacions del Govern perquè les facin arribar als Ajuntaments de tot Espanya.
Les primeres paperetes i els primers sobres de votació que es fabriquen seran entregats a l’Oficina del Cens Electoral perquè atenguin les sol·licituds de vot per correu i del vot dels electors que resideixen a l’estranger.
L’atribució d’escons en funció dels resultats de l’escrutini es realitza de conformitat amb les regles següents:
- S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les candidatures.
- Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d’escons per cobrir.
- Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients més grans, seguint un ordre decreixent.
Aquesta atribució és el que s’anomena “Mètode D’Hondt”, que és el sistema tradicional de repartiment d’escons entre candidatures de manera proporcional al nombre de vots obtinguts.
Els vots poden ser vàlids o nuls.
Es considera vot vàlid:
- El vot a candidatura i
- El vot en blanc
dipositat a l’urna amb les exigències legals.
El vot en blanc és:
- El sobre que no conté papereta.
- El vot emès a favor d’alguna candidatura legalment retirada.
És nul el vot emès en un sobre diferent del model oficial o alterat; o en una papereta diferent del model oficial, alterada o estripada; així com l’emès en una papereta sense sobre i aquell en el qual no pugui dilucidar-se la voluntat de la persona electora (per exemple, un sobre que contingui més d’una papereta de diferents candidatures).
També seran nuls: els vots emesos en paperetes en què s’hagi modificat, afegit o ratllat el nom dels candidats i candidates, alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles en què s’hagi introduït qualsevol llegenda o expressió, o produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
En el supòsit que el sobre de votació contingui més d’una papereta de la mateixa candidatura, es computa com un sol vot vàlid. Es computen com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, creu o aspa al costat d’algun dels candidats o candidates, en la mesura en què aquests no tinguin prou transcendència o entitat perquè es consideri que amb ells s’ha alterat la configuració de la papereta o s’ha manifestat un retret a alguna de les persones candidates o a la formació política a la qual pertanyen.