El Parlament Europeu

El Parlament Europeu és una de les 7 institucions que conformen la Unió Europea, juntament amb la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Consell Europeu, el Banc Central Europeu, el Tribunal de Comptes Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

És l’única assemblea parlamentària multinacional del món escollida per sufragi directe.

És la institució de representació dels ciutadans i de les ciutadanes de la Unió Europea, que representa els seus interessos en el procés legislatiu de la Unió, i garanteix el funcionament democràtic d’altres institucions.

Exerceix, juntament amb el Consell de la Unió Europea, la funció legislativa i pressupostària, a més de funcions de control polític i consultives. Entre aquestes destaquem:

• Juntament amb el Consell, formula i aprova la legislació a la Unió, dins de les seves competències (articles 2 a 6 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea)
• Aborden importants temes polítics, econòmics i socials, i també defensen els valors de la Unió.
• Aprova el pressupost de la Unió juntament amb el Consell.
• Tria el President o la Presidenta de la Comissió Europea i nomena els seus comissaris.

La regulació de les Eleccions al Parlament Europeu ve recollida a l’Acta de 1976 i a les modificacions posteriors.

En aquesta Disposició, s’estableix que seran convocades per cadascuna de les autoritats nacionals competents. Així, en el cas espanyol, han estat convocades pel Reial decret

El procediment electoral pel qual es regeixen aquestes eleccions està recollit al Títol VI (arts. 210 i següents) de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.

Des de 1979, els diputats i les diputades són elegits per sufragi universal directe, per un període de cinc anys. Les darreres eleccions van tenir lloc el maig del 2019.

El procediment es regeix per les normes internes de cada Estat membre de la Unió, d’acord amb les pròpies lleis i amb els propis costums electorals, regint-se pels principis de proporcionalitat, igualtat entre homes i dones i vot secret.

D’altra banda, s’estableix la possibilitat de dividir el territori en circumscripcions electorals o establir una circumscripció electoral única, com és el cas d’Espanya.

Espanya segueix un sistema de llistes tancades. Això vol dir que, en votar, no es pot canviar l’ordre de preferència de candidats i candidates a la llista.

El repartiment d’escons està estipulat als Tractats europeus (Tractat de la Unió Europea i Tractat de Funcionament de la Unió Europea), sobre la base del principi de representació proporcional decreixent: els països amb més població tenen més escons que els països menys poblats. Cap país no pot tenir menys de 6 ni més de 96 diputats.

D’acord amb els Tractats, el nombre màxim de diputats no podrà ser superior a 751 (750 diputats més el President).

Després de la sortida del Regne Unit de la Unió, i de la Decisió del Consell Europeu, de setembre del 2023, d’augmentar el nombre d’escons com a conseqüència dels canvis demogràfics, el nombre d’escons passarà en aquestes eleccions europees a 720.

A Espanya li corresponen un total de 61 diputats, d’acord amb la regla de representació decreixent proporcional.

A Espanya, la circumscripció electoral és el territori nacional, per la qual cosa hi ha una circumscripció única. Les formacions polítiques que presenten candidatures ho fan mitjançant una llista única i comuna a tot el territori nacional.

Ara bé, les candidatures podran sol·licitar que l’àmbit de difusió de les paperetes sigui inferior a l’estatal, amb una denominació, una sigla i uns símbols diferents, i canviar els candidats i les candidates de les llistes (art. 221 de la Llei orgànica del règim electoral general).

Les primeres eleccions al Parlament Europeu es van celebrar el 1979, i des de llavors cada cinc anys. S’han celebrat nou eleccions, i les del 9 de juny seran les desenes per a la institució europea.

Des de la nostra adhesió a la Unió el 1986, Espanya ha participat en vuit eleccions al Parlament Europeu, corresponent a les del 9 de juny la seva novena participació.

Els diputats i les diputades es distribueixen en grups polítics, segons afinitats polítiques. Actualment es distribueixen en 7 grups polítics.

El nombre de diputats i de diputades necessari per constituir un grup és de 23; a cada grup ha d’estar representada almenys la quarta part dels Estats membres. Està prohibit pertànyer a més d’un grup polític.

L’edat mínima per votar i per presentar-se com a candidat a les eleccions al Parlament Europeu està establerta per la legislació nacional. L’edat per votar és de 18 anys a la majoria dels Estats membres, excepte a Grècia, que és de 17 anys, i a Bèlgica, Alemanya, Malta i Àustria, que és de 16 anys.

L’edat mínima necessària per presentar-se com a candidat a les Eleccions europees varia considerablement, oscil·lant entre els 18 i els 25 anys.

La votació és obligatòria només en cinc estats membres: Bèlgica, Bulgària, Luxemburg, Xipre i Grècia, on l’obligació legal de votar s’aplica tant als nacionals com als ciutadans de la Unió no nacionals registrats.

D’acord amb l’article 10.2 de l’acta de 20 de setembre de 1976, la informació provisional sobre el resultat de l’elecció que ofereix el Govern de la Nació no podrà ser oferta fins que no s’hagin tancat les urnes a l’Estat membre en què els electors hagin votat en darrer lloc.

La Unió compta actualment amb 27 estats membres: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania i Suècia.

L’euro (€) és la moneda oficial de 20 dels 27 països de la Unió. Aquests països, que conformen l’anomenada zona euro o eurozona, són els següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal.

Tot i ser membres de la UE, no formen part de la zona euro Bulgària, Dinamarca, Hongria, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia.

La zona euro formada pels Estats membres de la UE que han adoptat la moneda única no és estàtica: de conformitat amb el Tractat, tots els Estats membres de la UE hauran d’ingressar-hi un cop compleixin les condicions necessàries, a excepció de Dinamarca, que ha negociat una clàusula d’exclusió voluntària que li permet mantenir-se al marge de la zona euro.

“Schengenland” o “territori Schengen” és la denominació donada al territori que comprèn aquells estats de la Unió Europea que han acordat la creació d’un espai comú els objectius fonamentals del qual són la supressió de fronteres entre aquests països, la seguretat, la immigració i la lliure circulació de persones.

Actualment formen part del territori Schengen els països següents:

Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca i Suècia. A més, fora de la Unió Europea, també hi pertanyen Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.

Les idees en què s’assenta la Unió Europea es van exposar per primera vegada el 9 de maig de 1950, en un discurs pronunciat pel llavors Ministre d’Afers Estrangers francès Robert Schuman. Aquesta és la raó per la qual el 9 de maig se celebra com a data clau per a la UE.

La melodia que simbolitza la UE procedeix de la Novena Simfonia, composta el 1823 per Beethoven, que va decidir posar música al poema “Oda a l’Alegria”, escrit per Schiller el 1785.

L’himne no només simbolitza la Unió Europea, sinó també Europa en un sentit més ampli. El poema “Oda a l’Alegria” de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, una visió que Beethoven compartia.

El 1972, el Consell d’Europa va convertir el tema “Oda a l’Alegria” de Beethoven en el seu himne. El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea.

Actualment, al Parlament Europeu s’utilitzen 24 llengües oficials. Els documents parlamentaris es publiquen en totes les llengües oficials de la UE i els diputats tenen dret a parlar en la llengua oficial que prefereixin.

Les 24 llengües oficials són: alemany, búlgar, txec, croat, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, anglès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, holandès, polonès, portuguès, romanès i suec.

El Parlament Europeu disposa de tres llocs de treball: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg.

A Estrasburg se celebren els períodes parcials de sessions plenàries mensuals, i es considera com la seu del Parlament.

A Brussel·les es desenvolupen els períodes parcials de sessions plenàries i les addicionals, a més de les comissions del Parlament.

A Luxemburg s’instal·len la Secretaria General i els seus serveis, encara que molts dels seus funcionaris i col·laboradors desenvolupen la seva feina a Brussel·les.

Les eleccions al Parlament Europeu s’han de celebrar entre dijous i diumenge, dins dels quals els països poden decidir la data exacta d’acord amb els seus costums i amb les seves normes electorals. En aquestes eleccions el període va del 6 al 9 de juny del 2024, d’acord amb la declaració del Consell sobre les dates de les eleccions del 22 de maig del 2023.